L’escriptura és com la jardineria. Una feina que cal abordar amb temps i estima. Quan comences, no n’ets cap expert. A mi mateixa, que soc una enamorada dels jardins, se’m moren les plantes. Però no per això deixo de perseverar. Planto, m’informo, pregunto al viver, elimino les plantes que no sé com recuperar i en planto de noves. Aquest és el procés d’escriptura. Encara que ja hagis fet alguns jardins, sempre et marques nous reptes, esculls noves flors, crees noves combinacions. L’expertesa et permet saber quines eines utilitzar, quins fertilitzants són els més adequats, quina és la freqüència de reg més òptima. Però sempre crees un jardí nou, una nova novel·la, un nou conte, un nou article.

L’escriptura és com la jardineria

Quan arribes a casa des del viver amb totes les plantes noves, et poses els guants i obres el sac de terra i comences a trasplantar. Passes la tarda amb tot l’entusiasme del món. Per fi tens el teu jardí! Però plantar no és acabar el jardí, és començar-lo.

Sí, noia, això és així. Igualment, quan escrius, plantes la llavor amb una idea, que va creixent al teu cap o sobre el paper. Regues i escrius, regues i escrius fins que tens el manuscrit acabat. Visca!

El deixes reposar i, llavors, l’observes o el dones a llegir a una lectora professional. I veus que mentre el feies créixer algunes flors s’han marcit i fan nosa, algunes branques s’han desbocat i desequilibren la història.

És el moment de podar

No et desmoralitzis. Recorda la primera frase d’aquesta entrada al blog Aprèn a escriure: «l’escriptura és com la jardineria». Apropa’t a la teva història amb tant d’amor com hi has posat en el moment d’escriure el primer esborrany i agafa les tisores de podar. Elimina tot allò que no lliga o que ja no serveix a la història.

Aquí tens 5 qüestions que pots treballar per polir el manuscrit:

• Quins personatges no aporten res a la història? Els puc eliminar només canviant alguna frase o assignant el que fan a un altre personatge?
• Quina expectativa he obert però no he tancat? Fa nosa a la història o despista al lector? La puc eliminar fàcilment o la puc tancar amb un paràgraf o dos?
• Quin capítol m’encanta però, en realitat, no pertany a aquesta història, sinó a una altra? De vegades ens enamorem d’un paràgraf, d’un personatge secundari, d’una trama, però quan acabem la història ens adonem que, tot i que no la voldríem perdre, no té a veure amb el que estem explicant. És molt millor guardar el capítol al calaix i donar-li la importància que es mereix en un altre manuscrit.
• Quines frases es repeteixen al llarg del text i no aporten matisos nous? Mentre escrivim, pensem, elaborem idees i discursos. Normalment, amb la llegida posterior a la pausa, ens adonem que ens hem repetit. Ho podem eliminar o bé compactar el discurs en una frase més senzilla.
• He agafat la metralleta descriptora? Aquest és un concepte interessantíssim que explica maneres de descriure que no són aconsellables avui en dia. Si has agafat la metralleta descriptora, deixa-la en un racó i esborra tota la part de la descripció que no aporta res a la història.

 Tens a l’abast diversos professionals que et poden ajudar

Un informe de lectura d’una lectora professional et pot ajudar a fer aquesta primera esporgada. En l’informe trobaràs conceptes objectius sobre qualitat literària i sobre possibilitats comercials del teu manuscrit.

Una altra opció que tens si t’has perdut en el camí de la poda és acudir a una coach literària, que et farà un acompanyament perquè abordis bé aquest procés.

Fins i tot tens una tercera opció, i és contractar un servei d’edició, que abordarà l’esporgada del manuscrit per tu.