Necessites una agent literària. O no?
Quan escrivim un text que volem que es converteixi en llibre, ja ens imaginem el final de la història: que una editorial ens el voldrà publicar, que ens guanyarem la vida escrivint, que tindrem un munt de lectors… però tot d’una et preguntes: necessites una agent literària? O no?
Tots els autors necessiten una agent literària?
No, no tots els autors en necessiten, i ara t’explicaré per què.
Primer de tot, un aclariment
Parlem d’agents literàries perquè la major part d’aquestes professionals són dones, igual que les editores o les correctores. Coses de l’ofici. Ara ja saps la dada curiosa.
Però, què fa una agent literària?
I més interessant encara: necessites una agent literària? O no?
Una agent literària és la persona que porta la carrera d’un autor o autora. Per tant, necessitaràs agent literària si pretens tenir una carrera en el món de l’escriptura. Si només vols escriure un llibre i publicar-lo, no.
Una agent literària s’encarrega de tramitar drets d’autoria, buscar la millor editorial per als llibres dels seus representats i buscar editorials internacionals per vendre els drets d’un llibre a l’estranger o en una altra llengua diferent de l’original.
Per tant, si et sents fort o forta per discutir el teu contracte d’edició i els teus drets d’autoria amb l’editor, no necessites agent literària. Si vols autopublicar-te, definitivament no necessites agent literària. I si fas llibres de temàtica local, que no tindria sentit distribuir en llengües diferents a la teva, no necessites agent literària.
Una agent literària fa una feina per a l’autor, i cobra pels seus serveis.
És clar! Tothom viu de la seva feina. Una agent literària, també. Normalment cobren al voltant d’un 15 % de l’avançament que aconsegueixen per la venda d’un manuscrit a una editorial, i per cada premi literari que guanyes, cada traducció que aconsegueixes, etcètera.
Recorda que una agent literària no representa un text, sinó un autor, tota la carrera literària d’un autor. Per tant, si no vols que aquesta professional cobri un percentatge dels teus guanys per la gestió de totes les teves obres… efectivament, no necessites una agent literària.
Però, llavors, necessites una agent literària? O no?
L’avantatge de tenir una agent literària és que coneix el mercat editorial, que es mirarà els teus textos amb lupa per tal de millorar-los de cara a trobar una editorial que s’hi pugui interessar, sabrà negociar les millors condicions per als teus textos, buscarà premis literaris als quals puguis presentar les teves propostes segons el tipus de text i el tipus de premi.
La qüestió és que d’agents literàries que coneguin el mercat i que tinguin contacte directe amb editorials n’hi ha poques, i elles són les que trien els seus clients, és a dir, els autors.
Després de preguntar-te si necessites una agència literària a la teva vida, caldrà que sàpigues quina és la millor manera de presentar-te perquè li interessi llegir el teu manuscrit. Però això ja serà un altre tema.
Un aprenentatge cultural que has d’eliminar de la teva vida
El millor que pots fer, per començar, és entendre que això ens passa a moltes persones, majoritàriament a les dones, però també a homes, i per tant no estàs sola en aquest món d’inseguretats.
et pot servir per entendre per què tens aquests pensaments i quines eines pots fer servir per treure-te’ls de sobre.
Però et faig cinc cèntims de com aconseguir-ho:
- Ningú no neix ensenyat. Per tant, ni tu ni ningú ho fa bé a la primera. Treu-te aquesta pressió de sobre.
- Fer cursos infinitament només farà que arribarà un punt que seràs una gran teòrica. Si t’interessa, visca! Però si no, en algun moment has de parar d’estudiar.
- L’única manera d’escriure és escrivint. Posa’t a escriure.
- Estàs autoritzada a reescriure el que ja has escrit. No, no ho has gravat en pedra: ho has escrit en un full o en un ordinador. Ho pots retocar!
- En algun moment hauràs de deixar de retocar i donar el text per acabat. Posa’t una data límit.
Una traductora amb síndrome d’impostora, agreujat pel fet que els autors són visibles i els traductors, invisibles.
En el nostre cas, quan t’assalta la síndrome de la impostora en escriure una novel·la o els teus contes o poemes:
- No cal que siguis la més original ni la que descobrirà la sopa d’all: del que es tracta és que escriguis el teu text a la teva manera, amb el teu segell personal.
- No només escriuràs un llibre a la vida. Comença, fes-ho amb tota la il·lusió, busca eines que t’ajudin a millorar, però no pateixis. Segur que la vegada següent ho fas millor.
- Si trobes que no te’n surts, busca l’ajuda d’una coach literàlia, que t’acompanyarà per posar a la pràctica els teus coneixements en el teu propi text. I et donarà eines perquè les puguis aplicar de manera pràctica.
Si no plagies el text de ningú altre, NO ETS UNA IMPOSTORA.
Recorda: si tens a mà una llibreria de referència, fes-hi un cop d’ull. El llibreter o la llibretera segur que et poden aconsellar bones lectures!
Si no és així, pots clicar sobre els llibres que et proposo, i alhora que els adquireixes m’ajudes a finançar el web sense cap cost addicional per a tu.
La síndrome de la impostora
És un aprenentatge cultural que hem de desterrar de la nostra vida