La síndrome de la impostora
El pensament que anomenem «síndrome de l’impostor» és el que tenim respecte de nosaltres mateixos quan ens diem que no som prou bons amb el que fem i que mai ho serem. Al títol d’aquest article parlo de «síndrome de la impostora», en femení, perquè és una cosa que ens passa més a les dones que als homes. No, no és una mancança genètica o biològica. Sí, és un aprenentatge cultural.
L’exigència social cap a les dones és manifesta. Ens veiem abocades a haver de demostrar que som molt més bones que qualsevol home en tots els aspectes de la nostra vida, tret dels espais tradicionalment reservats a les dones: les cures gratuïtes als altres o la cura gratuïta de la llar, per exemple. Per a qualsevol altre espai, ens toca demostrar que som més bones, molt més bones, excel·lents, per tenir dret a ocupar el lloc que un home pot ocupar sent excel·lent, molt bo, bo o mediocre. Per què? Perquè sembla que els estiguem traient un lloc que els pertoca a ells pel fet d’haver nascut homes.
«La síndrome de la impostora és un aprenentatge cultural»
Sembla que no n’hi ha prou amb ser una bona professional, amb tenir els mateixos estudis que els teus companys homes, les seves mateixes qualitats o unes altres: has de ser més guapa, més alta, més simpàtica i anar més ben pentinada.
La síndrome de la impostora en el món de l’escriptura és el sentiment que tens quan creus que:
- Has d’escriure de manera excel·lent, amb gràcia, amb estil, amb uns diàlegs interessants, amb un ritme adequat… des del primer moment que agafes el bolígraf.
- Encara hauries de fer un curs d’escriptura més per sentir-te preparada per escriure alguna cosa decent.
- No tens res prou interessant per oferir al món, el que tu has de dir no canviarà el món literari.
- No val la pena que enviïs el teu conte a un concurs perquè segur que tota la resta dels participants en saben més que tu.
- No pots alegrar-te ostentosament d’haver publicat un llibre perquè segur que la resta pensa que ho has aconseguit per carambola, i no per mèrits propis.
A les dones ens passa constantment: som com els animalets de laboratori, que de tant picar-los el morro quan s’acosten al menjar, es deixen morir de fam i ja no ho intenten ni fora de la gàbia. És dur fer servir aquest símil, però llançar-nos pedres al propi teulat mai és una bona estratègia.
Un aprenentatge cultural que has d’eliminar de la teva vida
El millor que pots fer, per començar, és entendre que això ens passa a moltes persones, majoritàriament a les dones, però també a homes, i per tant no estàs sola en aquest món d’inseguretats.
et pot servir per entendre per què tens aquests pensaments i quines eines pots fer servir per treure-te’ls de sobre.
Però et faig cinc cèntims de com aconseguir-ho:
- Ningú no neix ensenyat. Per tant, ni tu ni ningú ho fa bé a la primera. Treu-te aquesta pressió de sobre.
- Fer cursos infinitament només farà que arribarà un punt que seràs una gran teòrica. Si t’interessa, visca! Però si no, en algun moment has de parar d’estudiar.
- L’única manera d’escriure és escrivint. Posa’t a escriure.
- Estàs autoritzada a reescriure el que ja has escrit. No, no ho has gravat en pedra: ho has escrit en un full o en un ordinador. Ho pots retocar!
- En algun moment hauràs de deixar de retocar i donar el text per acabat. Posa’t una data límit.
Una traductora amb síndrome d’impostora, agreujat pel fet que els autors són visibles i els traductors, invisibles.
En el nostre cas, quan t’assalta la síndrome de la impostora en escriure una novel·la o els teus contes o poemes:
- No cal que siguis la més original ni la que descobrirà la sopa d’all: del que es tracta és que escriguis el teu text a la teva manera, amb el teu segell personal.
- No només escriuràs un llibre a la vida. Comença, fes-ho amb tota la il·lusió, busca eines que t’ajudin a millorar, però no pateixis. Segur que la vegada següent ho fas millor.
- Si trobes que no te’n surts, busca l’ajuda d’una coach literàlia, que t’acompanyarà per posar a la pràctica els teus coneixements en el teu propi text. I et donarà eines perquè les puguis aplicar de manera pràctica.
Si no plagies el text de ningú altre, NO ETS UNA IMPOSTORA.
Recorda: si tens a mà una llibreria de referència, fes-hi un cop d’ull. El llibreter o la llibretera segur que et poden aconsellar bones lectures!
Si no és així, pots clicar sobre els llibres que et proposo, i alhora que els adquireixes m’ajudes a finançar el web sense cap cost addicional per a tu.
La síndrome de la impostora
És un aprenentatge cultural que hem de desterrar de la nostra vida