Escriure per escriure
o escriure amb intenció literària
Els escriptors, les escriptores, diem que escrivim perquè ho necessitem, perquè no sabem viure sense fer-ho. Però tot i que primàriament es tracta d’una necessitat vital, l’objectiu últim pot ser molt diferent. Hi ha qui escriu per escriure, en un diari, en una llibreta, en papers que s’amunteguen als racons d’algun armari. Hi ha qui escriu per viure, i en fa un ofici. Periodistes, escriptors, i en un estil molt més impersonal els qui escriuen per als altres, com els copywriters, els escriptors per encàrrec o els escriptors fantasmes, són escriptors amb intenció. Però tots escriuen amb intenció literària?
«Escric per a mi, escric per escriure, per organitzar-me les idees»
Tenir intenció literària quan escrius significa voler imprimir un estil al text. No necessàriament s’ha de tractar d’un estil carregat, treballadíssim o amb un registre lingüístic molt elevat. Es pot tenir un estil molt planer i comunicar de manera magnífica.
«Escric amb intenció literària»
Del que es tracta, al cap i a la fi, és que es tingui clar amb quina finalitat s’escriu. No és el mateix escriure per a la premsa, de manera informativa, o un text publicitari amb intenció de venda, que és el que faria bàsicament un copywriter.
Quan un escriptor o una escriptora segueix les regles dels textos literaris, això és escriure amb intenció literària. I es fa amb una finalitat: comunicar al lector una història d’un gènere determinat, o d’una mescla concreta de gèneres. I perquè lector i autor s’entenguin, juguin amb les mateixes regles del joc, cal que la intenció literària estigui clara.
I es pot escriure amb intenció literària i sense intenció de publicar? Segueix llegint…
L’escriptora de les coses privades
Escriure és una activitat íntima. Això no té res a veure amb l’espai que ocupes quan omples el teu quadern de paraules. Jo soc de les que escriu sola, allunyada de gent coneguda. La solitud pot trobar-se en un racó de l’habitació o enmig de la bullícia d’un bar, mentre viatges en avió o asseguda al passeig de Gràcia de Barcelona, davant de la Pedrera.
L’escriptora de les coses privades necessita el seu temps per escriure per escriure i organitzar el cervell, els plans, la vida passada o la vida futura. I la vida present.
L’escriptora i el seu quadern, que passeja amunt i avall del món sense cap altra pretensió de recordar un moment concret, d’expressar els sentiments al seu jo del futur perquè no caiguin a l’oblit. L’escriptora de les coses privades defuig el lector forani, busca el refugi en les pàgines que li són pròpies i de ningú més.
L’escriptora que no vol publicar
Però hi ha algú que escriu amb intenció literària i no vol que se li publiquin les històries? Segur que sí.
Potser perquè no s’hi ha volgut guanyar la vida, potser perquè la intenció era provar-se a si mateixa i res més, cadascú té les seves raons.
Però si resulta que és per por (por de no haver-ho fet prou bé, por de l’èxit que podria arribar a caure-li a sobre, com una llosa daurada que la deixés aixafada com una fulla, por de no poder caminar pel carrer de tant reconeixement…), bé, cadascú té les seves pors. I si mai vols publicar, aquí em tens.
L’escriptora que vol ser llegida
Ningú neix ensenyat. Això que els genis neixen sabent com funcionen les regles de l’Univers, de la societat, del món literari i de la llengua escrita… En fi, això és fruit de la imaginació. Una llicència literària, i mai més ben dit.
És clar que tots tenim facilitat per una cosa o per una altra, normalment perquè, sense adonar-nos-en, l’hem anat practicant des de petits com si juguéssim. I la intuïció també hi pot ajudar. Però, què és la intuïció sinó la força del costum?
L’escriptora que vol ser llegida ha hagut d’aprendre les regles del joc a què juga, en aquest cas les normes de la literatura, aquelles convencions que ens hem inventat perquè els nostres futurs lectors entenguin de què els parlem.
Cada gènere literari té les seves regles, i tot i que podem innovar, és clar, no deixem de ser animalets de costum, per dir-ho d’alguna manera, i ens agrada saber què ens trobarem mentre llegim. A més a més, no ens enganyem, si volem que ens publiqui una editorial coneguda, que fa negoci venent llibres, més que mai necessitarem poder emmarcar el nostre llibre en alguna etiqueta més o menys comercial, reconeguda, classificable. Sí, si vols publicar i, sobretot, si vols que et comprin el llibre, has de jugar al joc del mercat literari, i no l’has inventat tu.
Així, conèixer les característiques de cada gènere et facilitarà la vida a tu, com a escriptora, i a les teves lectores. No et faci por ni mandra conèixer i explorar-les.
Tenir intenció literària, que d’això parlàvem, és escriure amb unes paraules pròpies, amb intenció artística, el que en diem un «estil propi», i amb l’ànim de deixar petja en el món literari. Llença-t’hi!
Per què escric quan escric
Escriure per escriure o escriure amb intenció literària